Àrea temàtica
Tipus

ca - teoria miasmàtica n f
es - teoría miasmática
fr - théorie miasmatique
en - miasmatic theory

Definició
Teoria que descriu les causes de les malalties cròniques i la manera d'assolir el seu guariment per mitjà de la determinació de les tendències mòrbides i la constitució del pacient i l'administració de remeis miasmàtics amb capacitat d'influir positivament sobre aquests aspectes.

Nota
1. Aquesta teoria fou exposada per S. Hahnemann a l'obra Les malalties cròniques, publicada l'any 1828, a partir de l'observació de freqüents recurrències en el tractament de les malalties cròniques i buscant la manera d'evitar-ho.

2. És una teoria controvertida, sovint mal interpretada i per a molts incompleta, que té el mèrit de voler donar explicació a les causes de les malalties cròniques, que atribueix fonamentalment al fenomen de la supressió, a l'abús de medicaments i a un estat de debilitat subjacent de l'individu, que el predisposa a patir certes malalties a causa de l'alteració produïda per una infecció crònica o a la seva influència a través de l'herència. S. Hahnemann dona també les claus per descobrir les tendències mòrbides d'un pacient, per mitjà de la comparació semiològica dels tres miasmes crònics que va descriure (miasma psòric, miasma sicòtic i miasma sifilític). Finalment facilita els instruments per tractar les malalties cròniques de manera eficaç, per mitjà de l'experimentació dels remeis miasmàtics i de la seva comprovació clínica, dels quals indica les pautes d'administració i les observacions pronòstiques que se'n deriven.

3. A més dels tres miasmes descrits inicialment per S. Hahnemann, la comunitat homeopàtica ha acceptat de manera gairebé generalitzada la inclusió de dos miasmes més: el cancerós i el tuberculós.

4. Alguns dels autors que, entre molts d'altres, n'han donat una visió particular són John H. Allen, P. Sánchez Ortega i R. Sankaran. Aquest darrer arriba a considerar fins a nou miasmes diferents.